Encara que sembli complicat, és possible convertir un jardí convencional en un jardí ecològic, i encara que sembli impossible, el disseny no està renyit amb l’ecologia, de manera que amb un bon assessorament, podem aconseguir el nostre jardí ecològic de disseny.
Termes com biodiversitat, adob natural, control biològic o maneig integrat de plagues conviuen en la idea de jardí ecològic. És un corrent que cada vegada té més èxit i que consisteix a aprofitar la tendència de la mateixa naturalesa per aconseguir que el jardí sigui un espai en el qual puguin conviure les espècies vegetals i animals en perfecta harmonia, reciclant els elements naturals i fent ús de productes biològics que permeten destruir els organismes nocius, sense recórrer a pesticides o elements químics que destrossen el sòl i la biodiversitat.
• La biodiversitat del jardí: els aliats vegetals
Als jardins convencionals solen dominar unes poques espècies vegetals. En reduir la biodiversitat es desestabilitza l’ecosistema i resulta més fàcil que insectes es transformin en plagues. A falta de mecanismes naturals de control, recorrem a pesticides, contaminant i danyant encara més el sistema.
Però alguns aliats ens poden ajudar ja que la combinació d’alguns cultius evita l’aparició de plagues i malalties.
Per exemple es recomana emprar herbes aromàtiques com espígol, romaní, sàlvia, ruda, menta, alfàbrega, estragó i farigola per envoltar el perímetre on es troben la resta de vegetació o per intercalar amb les hortalisses en el cas d’un hort. Amb una mica de gust poden quedar dissenys molt atractius i actuals.
• Us integrat de les plagues: els insectes i ocells aliats
En un jardí convencional tractem d’eliminar a qualsevol insecte que veiem al jardí. No obstant això, molts d’ells són útils perquè s’alimenten d’altres més petits que sí que poden resultar perjudicials. Els pesticides controlen les plagues, però també als seus enemics naturals, amb el que es destrueix l’equilibri natural, i les plagues reapareixen. Els centpeus, per posar un exemple, s’alimenten de diversos tipus de plagues que viuen a terra.
Després cal fugir de l’ús de pesticides i atraure insectes beneficiosos, plantant espècies florals, o atraient a depredadors de les plagues com ara els ocells, nius i menjadores per a ocells i així potenciar la seva presència.
També és interessant incloure en el disseny elements aquàtics, com a fonts o estanys, ja que no només t’ajuden a atreure ocells i altres animals, sinó que també generaran un component de disseny i relaxació.
• Comprendre i treballar el sòl
Un sòl sa produeix plantes sanes, resistents i productives. La comunitat d’organismes que hi viuen (bacteris, fongs, cucs, …) juga un important paper en el seu bon estat. Per exemple els cucs ventilen i drenen el sòl, i a més elaboren grans quantitats d’humus, per tant no convé erradicar-les.
Tot i que la principal tasca que convé seguir per a enriquir el sòl de forma natural és remoure els primers 20 cm de terra periòdicament per aconseguir una textura esponjosa i airejada ja que les plantes necessiten terra ben solta per desenvolupar en bona forma les seves arrels.
També és important dissenyar el jardí de tal manera que hi hagi àrees amb espècies perennes, que no requereixin preparar el sòl cada any, ni remoure-ho més enllà d’aquesta capa superficial, ja que així es farà més rica, conservarà millor la humitat i tindrà menys problemes .
És evident que cal tenir cura del jardí evitant elements que atreguin a les plagues, per exemple, arrencant les males herbes abans que generin flor i llavors, recollint les fruites o hortalisses que estiguin caigudes o sobremadurats i podant dràsticament les parts malaltes.
• Adob natural
Les restes eliminades per les plantes, juntament amb tots els residus vegetals de cuina i jardí, reciclats per produir compost, constitueixen el millor aliment per al sòl. A més, és una bona manera de produir menys escombraries pudent, reduir les necessitats de fertilitzants i aigua de reg i ajudar-nos a cuidar els nostres recursos naturals.
És convenient situar el sistema de compostatge en un lloc apartat i adequat del jardí.
A més en els jardins i horts orgànics, la palla, fulles seques, estelles, escorces de pi es poden emprar per fer el mulching, un matalàs que cobreix els terrenys recentment conreats i que serveix per a evitar l’erosió i protegir el terreny del sol, la pluja, el fred i el vent conservant la seva textura i humitat, a més de proporcionar-li nutrients extres millorant la seva fertilitat i generant combinacions de textura molt atractives a nivell de disseny.
Per finalitzar comentar que moltes de les característiques d’un jardí sostenible han de ser contemplades en un jardí ecològic, tema al qual dedicarem el nostre següent article de paisatgisme.
Però el més important … gaudir del jardí. Fomentar la vida silvestre al jardí és la millor manera de transmetre a les noves generacions la importància de les plantes i l’amor a la natura.