Es ben cert que els jardins en terreny inclinat són més difícils de dissenyar que els jardins plans tot i això, hi ha moltes possibilitats per aconseguir que un jardí en pendent sigui realment atractiu i estigui ben aprofitat.
Un pendent pot ser un escenari dramàtic per a un jardí de roques, o amb plantacions en terrasses i plataformes, o senzillament mantenint el talús natural, tot això combinat amb escales en el cas que hagi de ser transitable.
Un jardí amb desnivells aparenta ser més gran i dóna més joc. Però és cert que a l’hora d’enjardinar-los no val qualsevol cosa.
Abans de projectar s’ha d’estudiar el terreny en profunditat. Només així podrem treure el màxim partit de cada zona i crear un disseny harmònic de conjunt.
L’elecció del tipus de tècnica més adequada (terrasses, talussos, o rocalla) dependrà en part de la inclinació del terreny i de si l’orografia és irregular o no. Un paisatgista professional pot ajudar-te a determinar quina és la millor solució per al teu jardí.
Un pendent de menys de 3% no requereix cap planificació especial, però del 3% al 10% per cent necessita de control de l’erosió, i per més del 10% serien recomanables tècniques específiques de contenció.
1.- TALUSOS
En el cas dels talussos, el seu principal inconvenient és que pateixen especialment l’erosió de l’aigua de pluja o de reg que llisca per la seva terra, és a dir l’escorrentia.
La millor forma de reduir l’efecte erosiu de l’aigua i evitar que arrossegui el sòl és retenir la terra plantant espècies amb un fort sistema radicular: per exemple heura, vern, farigola, vinca, etc. per exemple per vessants assolellats, usar assutzenes o, margallons i atzavares, i per a les ombrívoles, lliris de les valls o acants. També serveix per a aquest efecte alguns tipus de gespa resistents.
Treballant amb la inclinació i l’orientació del pendent es poden destacar unes plantes sobre altres i generar espais molt interessants.
Algunes recomanacions tècniques per als talussos són:
– Instal·lar un sistema de reg per degoteig per reduir el vessament de l’aigua de reg.
– Formar un petits monticles de terra i humus sota de cada planta a la part descendent per formar una conca que capturi l’aigua de pluja.
– Si el sòl és molt pobre es pot millorar afegint terra fèrtil, sorra gruixuda i torba per ajudar a la planta a retenir l’aigua i que no se’n vagi per la pendent.
Per talussos amb poc pendent podem retenir el sòl mentre les plantes s’estabilitzen usant un geotèxtil anti-herbes o un plàstic negre.
Per talussos amb molt pendent (> 45 graus) és millor l’ús de malles de plantació, xarxes metàl·liques o mantes vegetals, i plantar espècies de poc o nul manteniment per la dificultat en l’accés.
2.- ROCALLA
Una de les solucions més decoratives per salvar els pendents consisteix a construir una rocalla.
En una zona rocosa natural, amb pendents i pedres, les plantes creixen belles i lliurement entre les roques sense cap necessitat de cura.
Per tant també podem recrear aquest jardí rocós a casa nostra, només cal encastar en el talús pedres de diferents mides, diverses formes, juntes, altres separades, algunes roques o pedres que estiguin cobertes per la meitat del seu volum de terra i sorra, altres sobreposades una damunt de l’altra, en forma recta o esglaonada, creant un paisatge el més semblant al natural.
En quant a la vegetació per rocalles és bo triar espècies de creixement baix i resistents. Entre els buits podem plantar arbusts nans, com els ginebres, o entapissants com l’heura o espècies de poc desenvolupament com el romaní rastre, estepes, margarides, vinques i vivaces. És convenient no abusar del nombre de diferents espècies en les rocalles, amb tres o quatre diferents es pot condicionar una rocalla de manera atractiva, ja que el protagonista en aquest cas és la roca.
Les cures més importants que requereixen els jardins de roques són l’eliminació de les males herbes, i per això són de gran ajut les malles anti herbes, i els encoixinats, per exemple de grava o d’escorça de pi.
3.- TERRASSES
Una altra possibilitat per aquest tipus de jardins és construir terrasses i salvar el pendent mitjançant desnivells. Aquesta és una opció encertada quan disposem d’una gran superfície però si l’espai és petit pot resultar més apropiat modelar el terreny amb una rocalla.
La plantacions en terrasses no requereixen de cap tracte diferencial al que tindria un jardí convencional ja que cada terrassa es comportaria com un mini-jardí.
A nivell de disseny és important que s’harmonitzin les terrasses entre si i que els sistemes de contenció siguin murs de maçoneria, de pedra seca, de gabions, de fusta o roques, guardin relació amb l’arquitectura i els materials de l’habitatge.
