La percepció del nostre món la tenim principalment gràcies a la llum. La il·luminació del sol o l’artificial ens condiciona la manera com sentim els colors, les formes, les textures, per això és una de les claus més importants a tenir en compte tant en arquitectura i interiorisme com en paisatgisme.
D’una banda tenim la il·luminació diürna, el joc de clars i ombres que podem produir en jardí gràcies a la vegetació o a elements constructius, i de l’altra, que tractarem en aquest article, la il·luminació artificial que ens pot ajudar a gaudir encara més del nostre jardí a la nit, tant per ser admirat des de l’interior com per ser viscut a l’exterior.
Si alguna cosa distingeix a un espai interior d’un exterior, ja sigui balcó, terrassa o jardí, és el disposar d’un fragment de cel, i per això convé aprofitar-ho i no competir a la nit amb el subtil lluentor de la lluna i les estrelles. Hauríem aplicar en els nostres jardins els mateixos criteris d’il·luminació que els ajuntaments fomenten en l’espai públic evitant la contaminació lumínica per poder gaudir de l’incomparable espectacle del cel nocturn.
En la il·luminació a l’exterior a part dels diferents dispositius emissors de llum que tractarem més endavant, hi ha i distingir el tipus i funció de la il·luminació.
Il·luminació directa
És aquella necessària per a una funció, en un menjador exterior, una zona de lectura, una barbacoa, una pista de tennis … que ens permet desenvolupar l’activitat exterior amb normalitat.
Llums, fanals i focus són els més adequats per a aquest tipus d’il·luminació, però cal posicionar bé els llums evitant els reflexos antiestètics i sense ofuscar la vista ni provocar enlluernaments. La potència de la lluminària ha de ser l’adequada i justa per a la funció i l’espai a il·luminar.
Il·luminació de realç
És aquella amb la qual pretenem donar protagonisme a un element decoratiu del jardí, ja sigui un arbre exemplar, una escultura, una paret coberta d’enfiladisses, ..
Cal fugir del abús que provocaria un caos visual en el cas de tenir molts punts focals. Dos o tres punts ressaltats causessin més efecte que una infinitat.
Un altre recurs és l’ombra que pot produir un efecte tan bo com la llum, per exemple un arbre singular projectat en una paret llisa.
També cal tenir en compte que el protagonisme l’ha de tenir l’objecte il·luminat i no l’emissor, pel que és preferible optar per focus discrets pràcticament ocults, per això petits focus articulats o aplics encastats a terra són els més adequats.
Un altre tipus de realç és quan el propi emissor és l’objecte a destacar, com passa amb els nous dissenys de testos o mobiliari autoil·luminant.
Il·luminació indirecta
Aquella que ens ajuda a delimitar zones, ja sigui el perímetre del jardí creant profunditat de camp, proporcionant aquesta sensació d’amplitud que la foscor priva, remarcant la geometria de l’arquitectura, o per crear misteri, il·lusions i també per assenyalar un camí o escales guiant-nos en la foscor.
En aquest últim cas ha de prevaler sempre la seguretat: escales, talussos, aterrassaments, estanys, estructures i altres elements que puguin provocar ensopegades o caigudes han d’estar correctament il·luminats, sense exagerar, sempre buscant aquest equilibri entre la funcionalitat i l’estètica.
Els focus articulats o encastats, les balises o els muntatges de fibra òptica són els més adequats.
Un altre element d’il·luminació exterior molt interessant és l’aquàtica, ja sigui en piscines, fonts o estanys, ja que es pot jugar amb el reflex de l’aigua il·luminada en les diferents superfícies del jardí.
www.tallerdepaisatge.com
Il·luminació efímera
La il·luminació efímera és aquella de posar i treure, que podem fer servir per a una festa, reunió o ocasió especial. Aquí les possibilitats són infinites, des espelmes en recipients de vidre o en bosses de paper, canelobres, quinqués, torxes de parafina, focs de jardí, fanalets, piquetes de neó o llums d’interior tretes per a l’ocasió a l’exterior, .. la imaginació no té límits.
